Buscando en el baúl de los recuerdos, uh, uh, uh ...

Hola a tots/es!!!! No se vosaltres, però us puc confessar que jo si que estic cagat... en fi, tot plegat es una barreja estranya de sentiments difícil de definir, però a mesura que s’acosta el final (o el començament, segons ens ho mirem), aquestes sensacions es multipliquen i el neguit va creixent... però res mes lluny del patiment, es clar, tot el contrari, aquí s’imposa l'impaciència, el moment que tots esperem de la gran retrobada amb trossets de la nostra vida d’adolescent, d’obrir la caixeta que tothom ha tingut en algun moment i on guardavem petits tresors, una caixa potser oblidada en el pas dels anys, i que un bon dia la redescobrim per una d’aquelles casualitats, el moment d’obrir-la potser el cor s’accelera... oi que sabeu de que estic parlant? Com aquell que li acaben de regalar el llibre mes esperat i tot just el te al davant i a punt d’aixecar la coberta, com aquell que es al cinema esperant l'inici d’aquella pel·lícula desitjada i arriba el moment on les cortines s’obren per despullar una gran pantalla que ens regalarà una estona de sentiments a flor de pell, com els llums d’aquell concert que s’apaguen i donen pas a la foscor... the show must go on!! Doncs si amics i amigues, la festa es a punt de començar i nosaltres la farem realitat, Gracies Jordi i a tots els del CAGATE per l’esforç, les hores dedicades i sobretot per la il·lusió que heu sabut encomanar, us dedicarem un brindis a tots i cadascú per la feina feta fins ara, I per cert, us envio la troballa que he fet regirant armaris, qui no s'enrecorda del famós macuto que arrossegàvem (mai millor dit, doncs el portàvem a un pam de terra) amunt i avall carregat d’apunts i llibres? doncs aquí el tinc encara, potser me’l emporto a la festa... Fins divendres!!!!!! Jordi Tàrraga