EL COR DE L'EMPE - Capítol 12

Soy CONCHI MARTÍNEZ de 1º de BUP A; no sé si todos os acordareis de mí, así que creo que va siendo mi turno de explicaros cosas. Antes de nada felicitar, como va haciendo todo el mundo, a la organización: ¡¡impresionante!!. Me da mucha alegría ir recibiendo información de todos vosotros; tengo que ponerme al día con el blog porque, aunque me bailan todos los nombres, me cuesta identificar caras. Por aquel entonces yo era muy amiguilla de Montse Río, con la que me fumaba todas las clases que podía (especialmente de Filo) para ir a jugar a futbolín (en la defensa), cosa que particularmente me sigue gustando mucho. Sóc la MARIA CASADEVALL. Com que veig que uns quants ja heu explicat la vostra aventura d’aquests trenta anys, m’he animat a fer-ho jo també. D’entrada, felicitar a tots els membres del CAGATE per haver tingut aquesta idea tan genial. Jo m’ho estic passant bomba i els meus fills al·lucinen en adonar-se que la seva mare també havia tingut la seva edat. Records de l’EMPE en tinc uns quants, registres gràfics molt pocs. Jo era del grup de 1r B, de francès ( per cert, .... on sou tots els coleguis de francès?? , que aquí només escriuen els d’anglès i els de lletres). De primer recordo, a part de les vagues i mogudes vàries, unes classes de castellà tremendament avorrides, amb una professora que es deia Carmen Martin. Penso que a primera fila seiem la Pilar Cabellos, la Maribel Trujillo, l’Ester Casas i jo i suposo que algú més. A la fila del darrera crec que hi havia el Lino Lecuona, el Santi Ara, el Ramón Corchet, el Jordi García i alguns més animant la festa. També recordo, perquè em va suspendre a 1r fins al setembre, a un profe de mates que es deia Lopez Navarrete que, en lloc de fer-nos sortir a la pissarra, ens feia sortir “al encerado”, i que tenia molts problemes quan volia cridar al Miguel Carlos Miguel Fernandez de Cuevas, crec que fins i tot va arribar a dir-li home de les cavernes. El de dibuix, que també em va fer suar tinta, es deia Clemente Ochoa, i estava casat amb una senyora canària que també era profe d’alguna cosa. Com no recordar-se del “papi” Llorens i de la moguda que vam organitzar fins que va marxar, i del fatxa Moñiño, fent veure que feia gimnàstica amb armilla i puro. Tots els de francès potser recordareu també a la Madame Ventosa, catedràtica de francès, amb aspecte d’aristòcrata vinguda a menys. Ens va convidar a final de curs a prendre el te a casa seva. Els profes de segon ja han sortit la majoria, la Tellaeche, el Florit, el Guillamet i, com no, Don Juan. A tercer i COU les coses van canviar una mica, ja feiem francès amb gent més jove, l’Albiñana i l’Aguyé, va aparèixer la filosofia amb el Sr. Bayà, aquell del cendrer a la maleta, i després amb la Eulàlia Pons. A tercer em va tocar una professora de biologia de la que no recordo ni el nom, crec que ens teníem mania mútua i m’ho va fer notar amb un aprovat condicional al juny si li presentava un treball de no se què al setembre; i hi havia una professora de química que explicava molt de pressa i que parlava dels orbitals com si els coneguéssim de tota la vida, però tampoc no recordo el nom. De COU, als que més recordo són al Garriga, profe de mates, i al Aixa, crec que algú l’ha anomenat Dr. Bacterio, amb el que vam viure, a través d’una ràdio que va dur a classe, el famós cop d’estat del 23-F. De fet, va ser ell qui em va donar l’última empenta per decidir-me a estudiar Biologia. Espero que ens puguem veure el dia 25, si no a tots quants més millor, que encara em queden moltes coses per explicar.