ÉRASE UNA VEZ MENORCA o LA LUNA ME HACE SOÑAR

MENORCA Viatge de fi de curs de 3r. - juny 1980

(Redactor: Joan Carles C. - Fotos: Dolors O. + Paco V. ) Ara que ja han sortit algunes fotos de Menorca, crec que podem començar el record d'aquella setmana. D'entrada, reconeixent el mèrit de la Dolors Oller, que va ser l'organitzadora de tot plegat amb l'agència de viatges, etc., i tot va sortir perfecte.

Sabeu quant ens va costar un setmana a Menorca en apartaments, l'anada i tornada en vaixell i els viatges d'autocar amunt i avall? 5.000 pessetes. Era fa vint-i-set anys, d'acord, però això mateix ara valdria...

La primera nit la vam passar al vaixell, uns quants no vam dormir gens. La tornada va ser molt dura perquè era de dia i la nit anterior no havíem dormit gens, tampoc. Tot i així ens ho vam passar bé mirant com la gent s'anava quedant dormida a les butaques. A algú (un noi) que no recordo qui és i que dormia amb la boca oberta, algú li va posar una galeta a la boca i va continuar dormint una estoneta amb la galeta allà posada...

Vam estar a cala Santandria, que està una mica al sud de Ciutadella, molt a prop. Com deia el Paco, anàvem caminant a Ciutadella (o en autostop); el que era més dur era la tornada de matinada. Hi havia una piscina amb bar i la cala no quedava gaire lluny a peu. Els apartaments eren de sis persones, a cases aïllades de dues plantes. Nosaltres (Paco, Pep, Joan, Julià, Javier i jo) érem a una planta baixa i al pis de dalt hi havia sis noies (la Susana i la Dolors, segur... i les altres quatre no me'n recordo), que es van portar molt bé perquè ens feien el sopar cada dia!! Només arribar, un noi portuguès que no recordo el nom (però el sabíem, a veure si algú el recorda!!), que no parlava castellà ni català molt bé i que ens va semblar -diguem-ne- una mica "fi"..., ens va ensenyar els apartaments i ens va explicar com funcionava tot plegat. El Joan li va preguntar si es podia menjar al bar de la piscina, i el noi va respondre: "Dsí". El Joan li va demanar a quines hores es podia menjar allà i ell va contestar: "A todash horash", i la frase es va convertir en el símbol lingüístic de la setmana, fins i tot era l'"estribillu" d'una cançó que es tocava amb la guitarra i demés.

La primera nit ens vam sortejar com dormiríem, i el Pep i jo vam tenir mala sort i ens va tocar dormir al menjador, compartint un sofà-llit. La primera nit es va trencar una ampolla de ginebra al menjador, els vidres es van amagar millor o pitjor a sota del moble del menjador... i el darrer dia, mentre fèiem xafarranxo, els vidres encara continuaven allà sota, no ens havíem recordat més. Vam tenir un problema amb la dutxa i el noi portuguès s'ho va venir a mirar; no recordo bé quin era el problema, però ens ho vam passar bomba xerrant i rient amb el noi aquell.

El règim horari del nostre grup (se'n van fer uns quants, de grups) era el següent: aixecar-se sobre les 14 h., esmorzar, anar a la platja o la piscina fins a les 20 h., a la dutxa i a sopar, una estona de sobretaula i cap a les 23 h. cap a Ciutadella fins les 5 o les 6... Cada dia pràcticament igual. D'altres van aprofitar per fer una mica de turisme, van llogar bicis i van conèixer una mica les cales de més al sud de Ciutadella; d'altres no es van bellugar gaire dels apartaments, etc. La discoteca Alí-Babà, que també esmentava el Paco, estava al port de Ciutadella, davant del mar i els barquets, i ens ho vam passar molt bé... tot i que una nit varem tenir un problema seriós amb uns mariners americans... l'Alí-Babà ja fa molts anys que no existeix, hi ha un restaurant.

Una de les estones més divertides va ser una tarda que vàrem llogar patins a pedals a la platja. Les dues professores que ens van acompanyar a Menorca (no recordo els noms, una era de Llengua-Literatura i l'altra, que era madrilenya i no estava gens malament, d'anglès - per cert, van passar de nosaltres tota la setmana, tot i que abans d'anar-hi ens van reunir a l'Empe i ens van donar un discurset de formalitat absoluta, etc.) havien llogat un altre patí una estona abans i des de la platja vam veure que feien topless!!! Imagineu-vos la situació, era l'any 80 i nosaltres tan jovenets i tan sortidets!!! Ens vàrem enfilar cinc o sis al patí, que del pes s'anava enfonsant, i ens anàvem acostant a les profes, rient molt però mirant de dissimular; tot d'una, algú va caure o el van llençar a l'aigua al costat de les profes i els dos que pedalejaven (un era el Paco, segur) van girar cua... aquell dins de l'aigua, al costat de les profes amb les tetes a l'aire, mort de vergonya, i la resta rient. Una nit ens van portar en autocar a una altra discoteca que encara existeix i que es diu "La cova d'en Xoroi", al costat de Cala en Porter, que era el cau d'un pirata que es deia així. Hi ha uns penya-segats altíssims i la vista és molt xula. De camí cap a allà, a la carretera, vam passar per la Naveta des Tudons (monument funerari megalític a qui algú ha posat el sobrenom de "Naveta dels Collons" perquè per anar a Ciutadella sempre hi has de passar pel davant) i més tard algú va dir que estàvem passant per davant de "Sa Penya de s'Indio" (hi ha una roca en la qual es veu la cara d'un indi de perfil) però era de nit o gairebé, i no es veia ni penya, ni cara, ni indio, ni res. L'he vista de dia, la penya, molt de temps després. Això de la naveta i de la penya va ser tot el turisme que llavors vam fer; la resta, platja, piscina, riure molt i gresca a la nit.

Bé, potser en un altre moment seguim amb Menorca. Per ara, That's all, folks! Joan Carles C.