6 Marzo 1978 – A altas horas de la madrugada ha dictado sentencia el consejo de guerra que juzga a cuatro miembros del grupo teatral “Els Joglars”. Como se recordará, el director del grupo, Albert Boadella, y el actor Ferrán Reñé están huidos desde el pasado 27 de Febrero. El consejo de guerra condena a los dos actores a una pena de dos años de prisión por 16 delitos de “injurias y ofensas por escrito y con publicidad a los Ejércitos, Instituciones o Cuerpos determinados de los mismos”. Se absuelve, en cambio, del delito de calumnia e injurias a autoridades militares.ELS ALUMNES DE L'EMPE ENS VAM SOLIDARITZAR AMB LA CAUSA: (Cliqueu sobre la carta per veure-la ampliada) (Gentilesa de Joan Carles)
6 comentarios:
Hola companys:
Es el darrer intent d'enviar un comentari en aquest punt (ja he enviat tre i no surten...)Com anava dient en els anterior recordo que vaig participar en la vaga i recordo que un dia uns quants van decidir tancar el carrer de l'insti cremant trastos al mig de la via pública. Al cap de poc van aparèixer els antidisturbis ben armats (pilotes de goma para la ocasión) i ens vam amagar a l'edifici (jo em vaig tancar en un armari del laboratori de Biologia). Després d'una estona ens va fer sortir la policia d'un en un i amb les mans al cap. Qué tiempos aquellos
TERESA COBO
L'Albert Boadella ha canviat una mica, oi? Nosaltres, a diferència d'aquest comediant, crec que no hem canviat tant.
Ara resulta que tots ereu uns revolucionaris. Que jo recordi només 5 o 6 persones pertenyien a alguna organització política i tu Teresa no eras de cap que jo sàpiga bé potser ho portaves molt amagat.
Crec que us heu fet un passat a mida, més ple de mentides que de veritats.
Hem sap greu el comentaris de que vosaltres no heu canviat. Madurar sempre és positiu.
No penseu que m'amago en l'anonimat, senzillament segueixo amb el paper que vosaltres em veu donar durant anys.
Gràcies als deus la memòria és débil, això us permetrà anar sopar i no riure quan estigue davant de gent de la que feieu befa. Digueu,us atrevireu a dir-li a la Miriam si és una dona lletja o un cavall bonic? Podria seguir però no val la pena.
Siguis qui siguis, em sap molt de greu que tinguis aquest record tant trist d’aquella època. És cert que uns quants van rebre befa: érem uns nens i els nens són a vegades cruels. I és cert que la memòria la majoria de vegades, per sort, és selectiva.
No, segur que no érem ni tan revolucionaris, ni tant conscienciats, però segur que tampoc érem tan males persones.
Jo també vaig rebre befa i també en vaig fer, i d’això no me’n alegro, però va passar i ja no ho puc canviar. Ara tindré l’oportunitat de fer una abraçada sincera a la persona amb la que no em vaig portar bé, i si no la vol, potser em podrà tornar la pilota i riure’s de les marques que m'ha deixat el temps. Però això em serà ben be igual.
Per cert, la Míriam és ara una dona fantàstica, segura i guapa.
Madurar no vol dir deixar de ser el que érem, però sí ubicar les coses en el lloc que els hi correspon, i recordar les coses bones i arxivar les rancúnies.
Si vens el dia 25, potser ho podràs comprovar en persona, i siguis qui siguis, rebre abraçades.
Un 10 pel que diu "Montse". Insuperable. Una lliçó de sentit comú, de bons sentiments i de tendresa.
Un 0 per "l'anònim". Molt deficient.
hola anònim:
em sap greu que els teus recods de l'època fòssin tant "tristos"però et vull fer algunes consideracions:
en primer lloc és cert que jo no he estat de cap grup polític (gràcies a Déu?) però crec que no cal ser de cap grup per participar en determinades accions. De totes maneres jo no tinc gaire conciència de participar activamet en aquella moguda. Més aviat estava per allà de mirona encara que el cas de l'amagar-se a l'armari recordo haver-lo compartit amb la Montse Collell i més aviat semblava el joc de "l'escondite" que una altra cosa. Es evident que els que participaven més activament podien pertànyer a algun grup polític possiblement (recordo algunes assemblees d'alumnes a la sala d'actes...)
Respecte a l'altra tema que em sembla referir-se a haver exclós o molestat a algú, no puc recordar que així fos però si va ser així demano humilment disculpes si hi vaig participar i espero que la tal Miriam i tu ho sapiguèu perdonar. Tant sols riterat com diu molt bé la Montse que esperem que el dia 25 poguem saludar-vos afectuosament com mereixeu.
Una abraçada.
Ah! i gràcies a la Montse pel seu assenyat comentari
Teresa
Publicar un comentario