Temps era temps: crònica actual de l'EMPE i Sant Jordi

Temps era temps, en els gloriosos dies de l’Empe, també se celebrava Sant Jordi?. Intento recordar que passava quan arribava la data en qüestió jo no se si serà l’edat o els nervis, o que com no tenia ningú per regalar-li cap rosa (snif), ni em regalaven cap llibre (més snifs) ho he esborrat dels meus records, però no em ve al cap absolutament res: ni roses, ni llibres, ni concursos literaris... o igual és que, efectivament no se celebrava i el 23 d’abril tocava classe normal o igual estic absolutament equivocat i per Sant Jordi, directament, no fèiem classe. Altra cosa, a la Caixa, si posaves peles, et donaven un llibre, us enrecordeu, si no, mireu als vostres prestatges que segur que encara teniu algun “Picasso Blau i Rosa”, o “La cultura contemporanea en Catalunya”.

Ara Sant Jordi, a l’Empe, Sant Jordi se celebra com cal: concurs literari, venda de roses i punts de llibres, intercanvi de llibres, i festival. Si els sembla bé, no m’estenc en comentar la paradeta de les roses, ja ho saben: aquella senyera, aquelles espigues, aquella galleda amb quatre flors pansides, aquella nena darrere la taula que et diu “no, que aquestes estan reservades”... els punts de llibre, poden imaginar-s’ho: motius inspirats, és un dir, en la iconografia Disney o Shin-Shan, o decorats amb motius al·legòrics típics del dia, aquella rosa, aquell drac... tot plegat una pesadilla. L’intercanvi de llibres (també de CD, DVD i jocs d’ordinador) és una molt bona idea. Resulta que a l’Institut funciona una gent que es diuen ADAEC (Associació d’Alumnes de l’Emperador Carles) que organitzen els dies previs una recollida de llibres de segona mà a canvi d’uns “vales-regal”. Amb aquests vales, vas el dia de Sant Jordi al davant de la biblioteca i agafes el llibre que vulguis. El problema és que, ja saben com és el jovent d’avui dia: ja va haver-hi pocs que portessin llibres, i dels que van portar, la meitat es van deixar els vales a casa, altres els havien perdut i dels que els van portar, altra meitat van preferir quedar-se al pati jugant a futbol o prenent el sol. Tot plegat un petit i deliciós fracàs.

Finalment el festival, que per alguna cosa tenim un teatre. Fins a les 11, però classe, és un dir. Després del pati, tothom cap allà. Com que som la tira, en dues tandes, els petits de 11.30 a 12.30 i els grans de 12.30 a 13.30. Òbviament entre les 11.30 i les 12.30, que estava vigilant al pati vaig aprofitar per fer unes quantes fotos que recorden i molt, el que era el pati que nosaltres vam conèixer. De fet hi continua havent la xarxa de voleibol al mateix lloc i, a tenor de l’estat de la xarxa, crec que continua sent la mateixa de fa trenta anys. Com que feia bon dia vaig aprofitar per perdre deliciosament el temps mentre prenia el sol i immortalitzava el tema. A les 12.30 anem al teatre. Primer de tot , al peu de l’escenari, la meva quefa flanquejada de dues quefes més, amb una tauleta amb bandereta i una altra galleda amb flors: lliurament de premis literaris. Poden imaginar-se la temàtica dels nostres treballs: malalties, desesperació, morts diverses, és a dir, aquests temes tan estimats pels adolescents i tan absolutament insuportables quan, afortunadament assoleixes la majoria d’edat. Premis a tutiplén, en català i en castellà, poesia i prosa, finalistes, accèssits, primers premis, segons premis... allò no s’acabava mai, vinga desfilar nens i nenes, vinga aplaudir i xiular i riure tothom. Acaben els premis literaris. Ara toca els premis de matemàtiques: un alumne de l’Empe ha participat en no se quin concurs de fer comptes (proves cangur) i ha quedat entre el 0,5 millor de tots els Països Catalans. La qual cosa em fa pensar: a) no estem tan fotuts, que els nostres alumnes guanyen premis; b) estem molt fotuts, fins i tot els nostres alumnes guanyen premis. No riguin perquè segur que la Chacón va començar així, guanyant premis a l’institut, i mirin, ministra, a veure quants de vostès han arribat a ministre, eh?? Clar, com que a la nostra època no feien concursos Pensaven vostès que havien acabat els premis, no padre, que falten els premis de filosofia. Aivá la hostia, quin nivell. No em preguntin com, però es veu que entre els nostres estudiants, que a l’informe PISA aquell sortim sota zero, n’hi ha que filosofen. Tampoc em preguntin sobre quins temes. Jo no vaig gosar preguntar.

Després el festival. Ja deuen saber que fa temps, al Departament d’Educació algun il·luminat amb poques ganes de treballar se li van creuar per casualitat les seves dues neurones i va inventar una cosa que porta per bonic nom “crèdits variables”. A l’institut fan un que es diu “Balls de Salo”, una mica com el “Mira quien baila”, però sense netes del Franco. Resulta que per al festival, en un homenatge a EMPE 30, dic jo, no se’ls acut altra cosa que representar un número de Grease. A l’hora que tinc classe amb 3r d’ESO em ve el que fa de Travolta, que es diu Joshua. Sí, ara als nens els posen aquests noms. No tinc cap alumne que es digui Jordi, i mirin que tinc una Yalma Lavínia i una Erika Yuleth.. El que els deia, em ve el Joshua (o Jeshua, què se jo) Travolta, i em diu “Profe, que he d’anar a assajar”. A mi, és clar em surt el discurs pedagògic: “Que s’ha cregut vostè, que té les socials suspeses, escaquejar-se de la meva classe...”. El xaval no em fot ni cas, i marxa a assajar. De sobte em sento molt, molt vell i cansat.

Bé, evidentment, el xaval va fer de Travolta al festival. Els nois i noies van posar molta voluntat i, per què no dir-ho, força gràcia interpretant “Greased Lignting”, tot i que havia algú que ballava tan bé com jo, i vaig riure força. Després d’aquesta actuació va venir la de l’extraescolar de teatre, també espectacular, es van atrevir amb “Chicago”. Després tots cap a casa. Sant Jordi e finito.

I això ha esta el meu primer Sant Jordi a l’Empe, i continuo sense recordar si quan érem nosaltres se celebrava alguna cosa... Diguin-me sentimental, o directament, cursi, emperadors i emperadrius, però aquest dia a l’Empe vaig aconseguir ser molt feliç. Siguin feliços també vostès i, si algú recorda alguna cosa, si us plau, no siguin tímids i trégui’m de dubtes. Que cony fèiem a l’Empe per Sant Jordi??

Carles Izcara